"Al cap de cinc dies de l´estrepitosa llevantada que va assolar Cambrils, es troben un parell d’amics passejant per la platja del Regueral:
- Ep Úrsula quant de temps! Vés ‘al tanto’ a veure si et faràs mal amb tot lo que ha tret la mar.
- Ai hola Custodi! Ja tens raó, hi ha fins i tot una nevera. Però no ho haurien d’haver retirat després de tants de dies?
- Què vols que et digui, com que ja no hi ha turistes suposo que dóna igual.
- Però si fins i tot el temporal s’ha emportat les passarel·les de les dutxes…
- Si tant se val! ja que l’any vinent ja han de canviar-ho perquè les dutxes les posaran de pagament.
- I vols dir que les pintaran de color blau com totes les zones d’aparcament de la ciutat?
- No siguis exagerada dona! Per cert vas anar a les jornades gastronòmiques?
- Ni de conya! M’anava malament pagar 150 euros…
- Ja fas bé d’estalviar, doncs ens pugen les ordenances un 5 per cent. I a més em sembla a mi que haurem de fer guardiola per pagar als del camp de golf…
- Alguna cosa he escoltat… Em sembla que estem perdent tots el judicis.
- Doncs sí i no se pas com acabarà tot això. En fi me’n vaig a comprar al mercat.
- Al de la platja? Ja el sabràs trobar?
- Esperem que sí! Em sembla que es troba en un dels pocs carrers que estan il·luminats per aquest Nadal. Em dóna la sensació de que cada any s’hi veuen menys llums…
- Si és que som una ciutat d’estiu…"
Transcripció literal d'una possible conversa cambrilenca
Custodi i Ursula
