PER UNA CATALUNYA MILLOR

Una Catalunya millor.
Està claríssim que és el que els catalans volem i Convergència i Unió amb l'Artur Mas al davant som aquells capaços d'aconseguir-ho.
A Cambrils som afortunats: Tenim la Mercé Dalmau i l'Edgar Berengué que formen part de la candidatura encapçalada per Josep Poblet al Camp de Tarragona i Terres de L'Ebre.
A Cambrils fem campanya. Ens han visitat el Felip Puig, el Josep Poblet i el Carles Sala i la setmana vinent vindrà l'Oriol Pujol.
A Cambrils estem il·lusionats. Des del Comité, amb els militants i molts simpatitzants hem muntat carpes, hem penjat pancartes i, sobretot parlem amb la gent.
A Cambrils, n'estem convençuts, guanyarà Convergència i Unió!

DEL MOLL AL PÒSIT

Conèixer com erem i com han anat canviant les coses ens dona elements per a sentir-nos més orgullosos i satisfets de ser cambrilencs. Recuperar la memòria històrica, recollir dades i documents, tenir en compte aquesta tradició oral tan pròpia de la gent de mar i tot això fer-ho en una ruta comentada "in situ" pel barri del Port ha estat un gran encert comandat per en Gerard Martí i na Montserrat Flores.

La col·laboració de persones i entitats en aquesta passejada és indispensable: remendadores, puntaires, la Teca, els Escoltes, antics pescadors, l'Arjau. Tot el conjunt fa que sigui molt interessant la ruta.
Van parlar de la torre del Port, de la construcció del port i de Marcel·li Domingo, dels antics rentadors a les Basses, del nou traçat urbà amb la rambla Jaume I i la plaça Aragó, de les antigues escoles a l'edifici del Pòsit i de l'antiga parroquia  a la plaça Catalunya.

Sabem que no és fàcil organitzar tot això, però cal promoure més sovint aquests tipus d'activitats perque quan anem a visitar un lloc nou, a part de l'impacte visual, de satisfer les papil·les gustatives i el nostre olfacte, és important parar l'orella i escoltar per, sobretot, ampliar els nostres coneixements.

DONES DE CAMBRILS

Divendres a les 7 de la tarda, la sala d'actes del Centre Cultural era plena de gom a gom per a veure l'audiovisual titulat: Dones. . . de Cambrils. L'acte estava organitzat des de la regidoria d'Acció Social i  forma part de la cel·lebració de les activitats  al voltant del dia internacional envers la violència de gènere (potser no és el marc més adient ja que en cap cas té res a veure amb la violència de gènere, però. . .)

El documental és magnífic i ens mostra com  moltes dones de Cambrils han contribuit ,tan com els homes, a aixecar la nostre població i a adaptar-se als nous temps, aportant treball i moltes idees.
Botigueres, pageses, restauradores, remendadores, totes elles i en les seves diferents circumstàncies han estat dones emprenedores i decidides, amb gran capacitat d'esforç, que van saber combinar perfectament el seu afany de progressar en el treball i a la vegada de mantenir la responsabilitat de tirar endavant una familia.

Avui en dia i a Catalunya, les dones tenim els mateixos drets i deures que els homes i no patim discriminació ni en la nostra feina ni respecte els nostres coneixements. Però això no ha estat sempre així i cal que en quedi constància i que ens ho expliquin, perque per anar avançant hem de saber d'on venim.

L'acte va ser molt emotiu i va acabar amb l'entrega d'uns presents i la foto de família. Per cert, el regal era de tot del Consistori, no de l'Alcalde i la Regidora, com vam sentir que deien des de l'escenari.

La generació “ni-ni”

La generació “ni-ni” és formada per joves que ni estudien ni treballen i, per descomptat, no marxen de casa. Es tracta d’una generació sense projecte de futur que corre el risc de tenir una qualitat de vida molt inferior a la dels seus pares.

Com a dada curiosa, dir que el 80% de la generació "ni-ni" es declara sentir satisfeta amb la seva vida tot i que, al mateix temps, es troba desil·lusionada i infeliç.

El treball precari o “mileurisme” alineat amb la manca de reconeixement explícit de la formació adquirida aconsegueix que aquests joves comencin a plantejar-se ben aviat que no val la pena estudiar i menys encara treballar. 

El fàcil recurs de quedar-se a casa amb els pares, amb la comoditat de no pagar l'hipoteca, de no fer front un lloguer, de no treballar, però a la vegada, de sortir de festa, comprar-se roba, tabac, videojocs,... Tot roda fent un cercle viciós on el jove “ni-ni” espera un resultat concret i depèn dels pares i de la societat protectora. Però tot això és un problema de mentalitat i de por a perdre la comoditat adquirida en la llar i en la societat que els envolta. 

Em trobo en el rang d'edat d'aquesta joventut i crec que encara ens queda molt camí per recórrer. La lluita, l'orgull de superació, les metes fixades, l'excessiu proteccionisme tant familiar com el que es rep per part de les administracions públiques genera una situació paradoxal on el conformisme, la comoditat i la droperia en són un gran estimulant. 

I ara, a sobre, encara tenim un sou de 440€ i escaig per seguir contribuint en aquesta direcció.

El Govern tripartit ha aprovat un nou programa de formació dirigit als joves “ni-ni” amb un pressupost de 20 milions d’euros. Es tracta d’un pla pioner contra l'atur juvenil que preveu formar 5.000 joves atenent a les necessitats de les empreses que posteriorment els contractaran si superen la fase de formació. Recalcar que la formació serà de 3 hores al dia aproximadament.

La consellera de Treball Maria del Mar Serna (PSC) ja està realitzant tasques d'orientació amb aquest col·lectiu de joves per tal que puguin sumar-se a aquesta iniciativa, que comptarà amb el suport dels ajuntaments de més 30.000 habitants en el cas de Barcelona, i 20.000 a la resta del territori. Esperem que el nostre alcalde, el senyor R. Benaiges, no caigui en aquest parany i no en doni el seu suport. 

Aquells qui s'anomenen i s'omplen la boca de ser d'esquerres, aquells que han governat dues legislatures, aquells que veuen l'acció social com a prioritat per damunt d'una gran crisi de valors, crisi econòmica, crisi de govern,... si tenen tant interès i mostren tanta preocupació per aquests joves, per aquesta societat fallida, per què no han actuat abans i han deixat que aquest fenomen hagi crescut tant? (154.000 joves catalans). Sempre feu tard, fins i tot en allò que més es necessita. Aquesta és la responsabilitat que hem d’adquirir com a societat?

Els joves hem de començar a arriscar-nos, a comprometre'ns amb nosaltres mateixos i amb el nostre futur i els pares ens han de motivar perquè aquests canvis es duguin a terme. Les nostres administracions ens poden donar un cop de mà, poden donar-nos una embranzida però no ens podem recolzar i encara menys mirar cap al cel i mirar si plou.

Hem de ser conscients que la crisi de valors s'ha de recuperar, els valors fonamentals per tirar endavant una il·lusió, unes metes, un nou projecte, un nou treball, una societat amb seny i responsable, un país respectat, treballador i innovador, amb ganes de futur.

Estic orgullós de formar part de la llista d'en Josep Poblet. Orgullós de formar part d'aquest projecte, de confiança i alhora de canvi, d’aquesta nova etapa cap a un nou horitzó de Catalunya. “Un projecte amb idees clares, confiança des de la proximitat, i canvi per crear un país amb espais de debat i creixement nous i ara més que mai cal que siguem capaços de detectar els problemes de la gent i saber-hi donar resposta. Cal que siguem seriosos i eficients”.

El canvi que CiU vol, el canvi que tots volem.

Edgar Berengué
Candidat de CiU al Parlament per Cambrils

NO ANEM BE

No anem bé perque resulta que ara promocionem des de la Generalitat a aquelles persones que no ténen cap ganes d'aprendre ni cap sentit del que és l'esforç personal.

No anem bé perque ara resulta que el català ja no és  llengua preferent  a Catalunya.

No anem bé perque l'excessiva normativa existent està creant una societat amb una baixa tolerància a la frustració on no és capaç de resoldre ni els conflictes que li son personals.

Arrel de la noticia que anuncia la posada en funcionament de la subvenció que rebran els "Ni Ni", no oblidem que això vol dir que ni estudien ni treballen, ens sentim molt enfadats i fins i tot ofesos perque ho veiem com un insult a uns principis bàsics que son el que ens han fet estudiar, aprendre un ofici dedicant-hi hores sense cobrar, passar per contractes en pràctiques i seguir estudiant al cap de més de vint anys d'acabar la formació bàsica universitària.

Es que els que ara ens governen estan perdent el nort? o és que realment volen comprar vots a 443 euros al mes?

Afegim-hi la noticia que la sentència de Tribunal Constitucional en contra de l'Estatut va coartant la nostra llengua. En Joan Solà, premi d'Honor de les Lletres Catalanes parlava d'humiliació lingüística i no anava gens errat.

Si a això hi afegim aquests constants entrebancs que patim els ciutadans cambrilencs i catalans a l'hora de tenir idees emprenedores, obrir negocis o senzillament voler gaudir de qualsevol dia de sol, arribem a la conclusió forçosa que no anem bé. Mes ben dit, no anem gens bé.