dimarts, 23 de març del 2010

Escàndol: El PSC enreda als jubilats

A continuació publiquem una carta remesa aquesta tarda pel ciutadà Daniel Camon i Pastor. Una missiva on denuncia que la seva mare va anar "enganyada" a l'acte del PSC dedicat als jubilats. Segons explica la carta en cap moment se'ls va avisar que anirien a un acte de partit, però això sí, tenien"el dinar de franc". José Montilla va celebrar dissabte a Barcelona un acte davant 3000 jubilats que encetava la precamanya electoral.

ENGANYADES I CAP AL MITING DEL PSOE

Ma mare té 76 anys i mai ha tingut especial simpatia pel PSC-PSOE, és a dir que mai no els votaria ni, molt menys, aniria a un míting seu.
Doncs bé, ahir la vaig a veure i m'explica que va anar al miting que va fer el president Montilla a Montjuïc per a la gent gran aquest cap de setmana.
Jo li pregunto que com és, que no sabia que fos seguidora del partit socialista. I ella em respon que no, que hi va anar perquè no sabia on la portaven.
Li demano que m'ho expliqui millor.
Ella i les seves amigues eren en una activitat organitzada pel Centre Cívic Cotxeres de Sants quan una dona sense identificar se'ls adreça i els pregunta si volen apuntar-se a anar a una festa per a la gent gran que s'està organitzant a Barcelona i que les convidarien a dinar de franc. Cap menció a que la festa fos organitzada pel PSC-PSOE. Elles, encantades, van dir que sí i s'hi van apuntar.
El dia en qüestió, el dissabte 21 de març, un autocar les recull a la Plaça de Sants de Barcelona i les porta fins a Montjuïc. Allà, les fan baixar de l'autocar i les porten a una gran sala, les fan seure i, de cop, aparició estel·lar de diversos dirigents socialistes i del president Montilla que els van fer una xerrada "molt pesada" segons ma mare. Després d'aguantar el xàfec, ara sí, dinar de franc, música i ball.
Trobo del tot indignant que el PSC-PSOE utilitzi d'aquesta manera la gent gran per després poder dir que "Montilla parla davant un miler d'avis". És clar, si no els donen l'oportunitat de decidir si volen assistir-hi o no! A més, en acabar de dinar, van passar taula per taula demanant els noms i les dades per "poder-los convidar a altres festes i activitats". Quina barra!
Daniel Camon i Pastor

divendres, 12 de març del 2010

EL GRUP MUNICIPAL DE CIU RECLAMA LA UTILITAT DEL GRUP DE TREBALL DE SEGUIMENT DE LA CRISI ECONÒMICA

En el Ple del mes de març de 2009 es va aprovar una moció, presentada per CiU, per a la creació d’un grup de treball de seguiment de la crisi econòmica. Aquesta moció es va aprovar per tots els grups polítics de l’Ajuntament i es va decidir que el grup de seguiment derivaria de la Junta de Portaveus.

A l’any de funcionament d’aquest grup de treball, des de CiU en fem un balanç negatiu. Només s’han realitzat 4 reunions d’aquest grup, tot i que es va aprovar que el grup de treball hauria de reunir-se de forma mensual. L’alcalde com a convocant de la Junta de Portaveus ha descuidat les seves obligacions envers el bon funcionament d’aquest grup.

Des de CiU hem demostrat la voluntat de treballar per tal de que aquest grup de treball funcioni correctament, vam presentar una sèrie de 27 mesures per fer front a la crisi per tal de poder ser tractades en aquest grup.

Creiem fermament que aquest grup de seguiment és un espai idoni per poder consensuar iniciatives per lluitar contra la crisi econòmica, en canvi, l’equip de govern no l’utilitza i ni tan sols ens informa de moltes iniciatives de les que ens n’assabenten a través dels mitjans de comunicació.

dissabte, 6 de març del 2010

CiU guanyaria les eleccions i podria governar en minoria Catalunya



Si vols accedir a la noticia clica:

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100306/53896728502/ciu-ganaria-las-elecciones-y-podria-gobernar-en-minoria-segun-una-encuesta-de-cdc-psc-erc-generalita.html

divendres, 5 de març del 2010

LA CONSTRUCCIÓ DE L’EDIFICI D’APARCAM AFECTARÀ DIRECTAMENT A L’ECONOMIA DELS CAMBRILENCS

El Ple del passat 2 de març va aprovar, amb el nostre vot en contra, la concertació d’un préstec a llarg termini a concertar per APARCAM, per un import d’1.400.000 € per a la construcció del nou dipòsit de vehicles i dependències annexes.

Des del Grup Municipal de CiU no creiem que sigui necessària la construcció d’aquest edifici per la situació econòmica actual, i per aquesta raó ens hem manifestat en contra d’aquest edifici en nombroses ocasions.

Creiem fermament que l’economia dels cambrilencs es veurà afectada per aquest préstec, ja que encara que APARCAM sigui una societat té vinculacions directes amb l’Ajuntament i amb el patrimoni municipal. La garantia que s’ofereix per aquest préstec és un terreny municipal traspassat a APARCAM.

A més, en l’informe econòmic del gerent sobre la concertació del préstec, s’esmenta la possibilitat de subhastar alguns dels terrenys municipals traspassats a APARCAM, per tal d’amortitzar anticipadament, parcialment o totalment el préstec.

I finalment, està previst fer front a les quotes anuals del préstec amb l’IVA que es recapti dels usuaris del servei. Durant el primer any de funcionament de la societat APARCAM, degut a un problema d’interpretació de l’article 7.8 de la llei de l’IVA, no es va aplicar l’IVA als serveis. Per tant, a partir d’aquest any que ja s’aplicarà l’IVA als serveis, hi haurà uns ingressos addicionals que són amb els que es preveu pagar les quotes del préstec.

dimecres, 3 de març del 2010

MANIFEST AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA, 8 DE MARÇ DE 2010

Celebrem el 8 de març del primer decenni del Segle XXI amb optimisme, davant els primers albirs d’un canvi cultural que portarà a la construcció d’una nova societat, basada en tots aquells valors que la fan més justa. El moment d’incertesa i esgotament actual respon al final d’un cicle i el començar d’una nova era, en què haurem d’esmerçar tots els nostres esforços per corregir les actituds i les accions que ens han portat a l’actual desconcert global i a una situació de crisi en què les dones poden resultar molt perjudicades per la precarietat dels llocs de treball.

Històricament, la lluita de les dones per assolir la igualtat d’oportunitats ha estat llarga i feixuga. Però en aquest nou escenari hem de creure que el valor de l’equitat pren un relleu especial i, per a la seva consecució, destaquen bàsicament els conceptes de l’espai i el temps.

Una societat comandada i representada en igualtat d’oportunitats per homes i dones és una societat justa. Per això les dones també han d’anar ocupant aquells espais que tradicionalment els han estat negats i arribar als llocs de presa de decisions en tots els sectors, polític, econòmic, social, cultural, ... Serà així, anant de la mà homes i dones, que anirem bastint una societat per a tothom. Altrament, es produeix una pèrdua de capital humà i talent que la societat no es pot permetre i que és de tot punt injusta per a les dones, que representen la meitat de la població del planeta.

Perquè això sigui una realitat, el factor temps és l’altre concepte cabdal. Així doncs, cal una revisió dels usos del temps perquè la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, per a homes i dones, sigui efectiva. Un gran pacte social en què governs, institucions, empreses, sindicats i treballadors col·laborin per construir plegats un país més competitiu i de progrés, en el qual la primera prioritat sigui el benestar de les persones. I, a més benestar, millor excel·lència en el servei i major productivitat.

Entre tots i totes, hem de fer possible aquest gran repte de país. Hem de prendre consciència del moment de transició que estem vivint i de la responsabilitat que hem d’assumir pel que fa al disseny d’una nova societat, que ha de garantir l’exercici dels drets i els deures del conjunt de la ciutadania en igualtat de condicions. De les accions d’avui dependrà el futur d’un demà millor.

Un nou paradigma és possible. El món està canviant i nosaltres hem de ser proactius i actors d’aquest canvi. Els homes i les dones de Convergència Democràtica de Catalunya creiem fermament en aquest ideal. Treballem i estem al servei de Catalunya perquè arribi a ser allò que es mereix, esdevenir un país amb una gran justícia social, en què la igualtat d’oportunitats per a tothom sigui una realitat.