Pels catalans aquesta paraula, la diada, és un tot. Cadascun de nosaltres la viu i festeja diferent, segons els sentiments i emocions, idees i il·lusions en que gaudim de la festa nacional de Catalunya.
Perque la Diada és això:
-la conmemoració d'una derrota que ens fa mantenir viu un sentiment de catalanitat per sobre de realitats estatals,
-la reivindicació d'uns drets com a poble i país: d'una llengua,d'una cultura i d'una identitat,
-el dia festiu que ens fa gaudir de la familia, amics i entorn social,
-el coneixement d'una història que ens ha portat fins on som,
-el sentiment de pertanyer a una col·lectivitat, diversa però cohesionada. . .
I el que no ha de ser la Diada és la utilització partidista i "mitinguera" que en fan alguns representants polítics.
A Cambrils vam sentir astorats com el President del Consell Comarcal del Baix Camp ens oferia un mercadeig de les diferents prestacions de l'òrgan que presideix, i com l'Alcalde insistia en fer propaganda d'un finançament que de moment encara no en tenim cap número clar.
Siguem seriosos i rigurosos i cada cosa al seu lloc. "Això, -com deia un il·lustre President-, no toca"
