Ahir, dia 25 d'Abril, els cambrilencs vam tenir la opció de decidir sobre l' autogovern del nostre país i nació davant de les instàncies europees.
Solsament un 10% de la població va exercir aquest dret, d'entre ells, moltes cares conegudes, joves i no tan joves, i fins i tot alguns de molt grans.
Va ser una jornada distesa, agradable, on una vegada més, els cambrilencs anaven lliurement a manifestar allò que pensen.
Una jornada com la d'ahir ens porta a fer algunes reflexions:
El sí a l'autogovern, no és patrimoni de ningú. Es fruit d'un sentiment i/o reflexió personal.
La gent jove té molta energia, però la joventut no és l'única que es mou per grans ideals.
La societat civil està preparada per tirar endavant nous projectes i noves idees que a nivell polític estan encallades.
La idea d'una Catalunya lliure i independent forma i formarà part de les converses i tertúlies de la gent sense cap mena de tabú ni de prejudici.
El sí conviu amb el no i amb el blanc, perque tots el que volem és viure en dignitat i respecte.
N'hi ha que tanquen els ulls a la realitat, no per convicció personal, sinó per directrius sectàries.
I per últim, n'hi ha que no van anar a votar perque, senzillament "passen". Aquests son els que a mí em preocupen!
