dilluns, 15 de desembre del 2008
EDITORIAL BUTLLETI NÚM. 5
divendres, 5 de desembre del 2008
Perquè no hem votat a favor de les ordenances fiscals
El grup municipal de Convergència i Unió (CiU) vam presentar al·legacions a aquestes ordenances, en concret proposàvem que no s’incrementés cap taxa que afectés directament al ciutadà de manera considerable com per exemple l’impost de béns immobles i l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, i que les taxes que graven als petits comerços i empresaris com per exemple la llicència d’obertura d’establiments, la taxa dels mercats municipals i la taxa d’ocupació de la via pública no tinguin cap augment respecte l’any 2008.
A la vegada vam proposar una bonificació del 50% de l’import a pagar d’IBI a les persones més grans de 65 anys, els beneficiaris del PIRMI i als vidus/es, que compleixin uns requisits determinats.
Tot i que es van acceptar algunes de les nostres al·legacions com la congelació de la Taxa per a la llicència d’obertura d’establiments i la taxa del mercat municipal, des del grup municipal de CiU vam creure que això no era suficient i per tant vam votar en contra.
Les ordenances fiscals augmenten un 4’9%, l’equip de govern ens va oferir l’argument que era l’índex d’augment dels preus de cara a l’any 2009, des de CiU ja vam dir que aquesta augment era abusiu, ara ens trobem que el secretari d’estat d’economia, David Vegara, afirma que l’IPC tancarà l’any 2008 per sota del 3%. Per tant, tots els sous i pensions dels cambrilencs augmentaran al voltant d’un 3% i en canvi els impostos i taxes un 4’9%. Resumint els cambrilencs patirem una pressió fiscal per part de l’Ajuntament quasi 2 punts per sobre del que s’apujaran els nostres sous.
L’argument del grup municipal de CiU des de l’inici d’aquest mandat sempre ha estat el mateix, aquest Ajuntament està suportant una despesa corrent elevadíssima i cal buscar mecanismes per tal de reduir-la. Aquest és el nostre argument, totalment contraposat amb l’acció del govern cambrilenc que des de l’inici de mandat només fa que augmentar la despesa corrent ja sigui amb càrrecs de confiança, publicitat i fulletons, que desprès quan fan trasllats omplen containers, o despeses innecessàries.
En aquesta línia, en aquest mateix Ple es va presentar una moció que proposava la congelació dels salaris i les prestacions dels 21 membres de la Corporació Local, la congelació dels complements de salari dels càrrecs de confiança i de coordinació de l’Ajuntament; que no es contracti més personal ni a l’Ajuntament ni a les empreses municipals a no ser que sigui estrictament necessari, ni que es consolidin més places de treball que no siguin imprescindibles; que es paralitzin les campanyes públiques d’imatge i les publicacions municipals, impulsant la inclusió d’aquestes a la plana web de l’Ajuntament; i que cessi la compra de vehicle municipals i es passi a racionalitzar i coordinar l’ús dels ja adquirits, en base a les seves prestacions i no en base a quina regidoria pertanyin.
L’equip de govern de l’Ajuntament de Cambrils va votar en contra d’aquesta moció, en l’època de recessió econòmica en la que ens trobem és important que des de l’administració es doni exemple d’apretar-se el cinturó, tot el contrari que el que es decideix a Cambrils on la solució a la crisi passa per esprémer als ciutadans...
diumenge, 30 de novembre del 2008
CiU avanza y amenaza la mayoría del tripartito, que retrocede ligeramente
NOTICIA DE LA VANGUARDIA (30/11/2008)
CiU podría sumar hasta cinco escaños, de 48 a 53, y el PSC, ceder uno, de 37 a 36 | ERC e ICV-EUiA caen ligeramente, aunque también retroceden el PP y Ciutadans
Una semana en política es la eternidad, pero dos años también suponen lo suyo. La encuesta realizada por el Instituto Noxa para La Vanguardia entre los días 24 y 27 de noviembre, coincidiendo con el segundo aniversario del Govern que preside José Montilla. lo deja bastante claro. Si hace un año, en noviembre del 2007, un sondeo del mismo instituto dibujaba un panorama de estancamiento a la baja para CiU y de consolidación al alza para los partidos en el Gobierno catalán, ahora ocurre lo contrario: la federación nacionalista avanza sensiblemente en votos y escaños, mientras que socialistas, Esquerra e ICV registran un cierto declive con respecto a sus resultados de las elecciones catalanas del 2006.
Otro de los socios del Govern, Esquerra, experimenta también una cierta tendencia a la baja con respecto a su resultado del 2006, que podría costarle uno o incluso dos escaños. Y en cuanto a ICVEUiA, su ligera pérdida de votos podría restarle un diputado. De hecho, CiU es la única fuerza que sube y lo hace a costa de todas las demás, que, aunque en diferente medida, tienden a la baja.
Por ejemplo, el Partido Popular pierde un punto en porcentaje de voto y podría ceder entre uno y dos escaños (y pasar de 14 a 12). Y, finalmente, Ciutadans sufre un moderado declive que podría dejarlo fuera del Parlament, aunque su horquilla de voto no excluye la continuidad de su presencia en la Cámara.
El escenario resultante abre la puerta a un posible vuelco parlamentario, ya que los tres partidos que forman la actual coalición de Gobierno - y que ahora suman 70 diputados sobre una Cámara de 135-podrían perder la mayoría y, por tanto, la posibilidad de reeditar la fórmula vigente. PSC, Esquerra e ICV-EUiA podrían ver reducida su cosecha conjunta a 66 escaños, mientras que los restantes grupos - CiU, PP y C´s-congregarían un máximo de 69.
El despegue nacionalista se explica por la elevadísima tasa de fidelidad de su electorado y por la captura de votantes de todo el espectro político. Por ejemplo, uno de cada diez electores que respaldaron a los socialistas o a Esquerra en el 2006 apoyaría ahora a CiU, lo mismo que un 15% de quienes votaron al PP o a Iniciativa. En cambio, el PSC perdería votos en beneficio de la federación nacionalista y de ICV-EUiA.