Parlar del Siscu Pepis
és parlar de Cambrils, de Convergència i del Barça.
A Cambrils hi va nèixer, hi va viure i hi va morir. El Siscu va crèixer com va crèixer Cambrils, passant d'un petit poble de pescadors a ser un nucli turístic important de la Costa Daurada. Així va ser també la seva evolució, fill d'una familia de mariners, va voler de jove anar a la mar, i quan va veure les possibilitats del turisme es va embarcar entre els fogons de la cuina i va muntar Cal Pepis als anys seixanta.
El país anava canviant i amb la recuperació de les seves institucions es va unir a un grup de gent que aleshores havien fundat Convergència Democràtica de Catalunya.
Des d'aleshores va ser un incondicional de la figura del President Pujol(a casa seva hi podem veure la darrera foto de dos vells companys que han compartit moltes il.lusions). Fill d'un seguidor de la Lliga Nacionalista va crèixer amb una gran consciència de país, sent un gran defensor de la identitat i cultura catalanes.
Així va sortir elegit en les primeres eleccions als ajuntaments democràtics, destacant per la seva honradesa i fidelitat.
Per Cambrils, pel poble i la seva gent,(amics,veins, i coneguts) es va moure en tots els àmbits, formava part de tots els "saraus" que hi havia i anava al davant de qualsevol projecte o iniciativa que es proposava. El podem recordar de jurat als concursos de Miss Turista Cambrils, vestit de Rei Ros a la Cavalcada, en el concurs de Romescaires o de president del FC Cambrils. Sempre va tenir més hores pels altres que per ell mateix i malgrat que la tossuderia éra un dels seus trets més destacats, hi afegim en el mateix grau, la seva generositat.
Forma part d'aquella gent altruista, sincera i lleial, amb un sentit molt fort de la familia, del país, Catalunya i del seu poble, Cambrils. Esperem que tots aquells que l'hem conegut i estimat ens haguem impregnat de tots aquests valors per a seguir amb les seves, que ja son nostres, il.lusions.
