El dissabte es va aixecar el dia caloròs, però portavem tanta energia dins que ens veiem capaços de suportar qualsevol entrebanc.
Molts cambrilencs vam assistir a la manifestació.De la vila i de la platja, de dretes i d'esquerres, i tots anavem al mateix lloc perque hi havia una idea comú que voliem fer palesa: SOM CATALANS I VOLEM DECIDIR EL NOSTRE FUTUR.
No calia avançar i arribar a la plaça Tetuàn: el més important era ser allà, sumar i ser molts, i ho vam aconseguir. No calia veure els polítics, els que manen, ja que era molt fàcil parlar amb qualsevol, del nort o del sud, de les terres de ponent o de qualsevol indret o racó de Catalunya. Tots estavem d'acord, estavem contents. Senyeres i estelades ens envoltaven. Va ser una manifestació plena de colors i de cançons. . .
En els autocars, en el metro, en el tren, en els cotxes, de tornada, tots vam tenir la sensació d'haber viscut una jornada molt especial. La història ens ho confirmarà.
