dilluns, 26 d’abril del 2010

EL DRET A DECIDIR

Ahir, dia 25 d'Abril, els cambrilencs vam tenir la opció de decidir sobre l' autogovern del nostre país i nació davant de les instàncies europees.
Solsament un 10% de la població va exercir aquest dret, d'entre ells, moltes cares conegudes, joves i no tan joves, i fins i tot alguns de molt grans.
Va ser una jornada distesa, agradable, on una vegada més, els cambrilencs anaven lliurement a manifestar allò que pensen.

Una jornada com la d'ahir ens porta a fer algunes reflexions:

El sí a l'autogovern, no és patrimoni de ningú. Es fruit d'un sentiment i/o reflexió personal.

La gent jove té molta energia, però la joventut no és l'única que es mou per grans ideals.

La societat civil està preparada per tirar endavant nous projectes i noves idees que a nivell polític estan encallades.

La idea d'una Catalunya lliure i independent forma i formarà part de les converses i tertúlies de la gent sense cap mena de tabú ni de prejudici.

El sí conviu amb el no i amb el blanc, perque tots el que volem és viure en dignitat i respecte.

N'hi ha que tanquen els ulls a la realitat, no per convicció personal, sinó per directrius sectàries.

I per últim, n'hi ha que no van anar a votar perque, senzillament "passen". Aquests son els que a mí em preocupen!

dilluns, 12 d’abril del 2010

JA TENIM NOM PER L'HOSPITAL DE CAMBRILS!

El mes d'agost de l'any passat parlavem dels diferents noms en que s'anomenava el tipus d'hospital que s'estava fent a Cambrils. Avui ja tenim resolt aquest dubte, i ves per on, a la façana hi ha escrit: Hospital lleuger de Cambrils.

Deixeu-me fer una petita anàlisi sobre aquest adjectiu que incorpora,algú,molt poc entès en termes lingüístics, a la paraula hospital.
En el diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans trobem diferents significats de la paraula lleuger:

-De poc pes, de poc pes específic.
-De poc cos
-De poca gravetat
-De poca substància
-De poca intensitat
-De poca consistència
-Poc carregat,àgil
-Poc estable en opinions, gustos.

Un hospital, és aquell establiment on es proporciona assistència mèdica i sanitària completa, diu el diccionari.

Si posem juntes les paraules hospital i lleuger en les seves concepcions semàntiques hi ha alguna cosa que falla,

- Pot ser una assistència mèdica completa de poca gravetat?, o de poca intensitat?
- Podem anar a rebre assistència sanitària a un lloc poc estable en opinions?
- Pot ser que un hospital tingui poca consistència?. . .

No dubto en cap moment de la professionalitat de tot el personal que treballa en el CAP i en Hospital de Cambrils, com tampoc de les obres d'ampliació i remodelació tan necessàries per a la nostra població.

Però,com ja em dit altres vegades cal fer les coses ben fetes i amb rigurositat, i creiem que s'han pres molt a la lleugera el nom posat a l'hospital.


dimarts, 23 de març del 2010

Escàndol: El PSC enreda als jubilats

A continuació publiquem una carta remesa aquesta tarda pel ciutadà Daniel Camon i Pastor. Una missiva on denuncia que la seva mare va anar "enganyada" a l'acte del PSC dedicat als jubilats. Segons explica la carta en cap moment se'ls va avisar que anirien a un acte de partit, però això sí, tenien"el dinar de franc". José Montilla va celebrar dissabte a Barcelona un acte davant 3000 jubilats que encetava la precamanya electoral.

ENGANYADES I CAP AL MITING DEL PSOE

Ma mare té 76 anys i mai ha tingut especial simpatia pel PSC-PSOE, és a dir que mai no els votaria ni, molt menys, aniria a un míting seu.
Doncs bé, ahir la vaig a veure i m'explica que va anar al miting que va fer el president Montilla a Montjuïc per a la gent gran aquest cap de setmana.
Jo li pregunto que com és, que no sabia que fos seguidora del partit socialista. I ella em respon que no, que hi va anar perquè no sabia on la portaven.
Li demano que m'ho expliqui millor.
Ella i les seves amigues eren en una activitat organitzada pel Centre Cívic Cotxeres de Sants quan una dona sense identificar se'ls adreça i els pregunta si volen apuntar-se a anar a una festa per a la gent gran que s'està organitzant a Barcelona i que les convidarien a dinar de franc. Cap menció a que la festa fos organitzada pel PSC-PSOE. Elles, encantades, van dir que sí i s'hi van apuntar.
El dia en qüestió, el dissabte 21 de març, un autocar les recull a la Plaça de Sants de Barcelona i les porta fins a Montjuïc. Allà, les fan baixar de l'autocar i les porten a una gran sala, les fan seure i, de cop, aparició estel·lar de diversos dirigents socialistes i del president Montilla que els van fer una xerrada "molt pesada" segons ma mare. Després d'aguantar el xàfec, ara sí, dinar de franc, música i ball.
Trobo del tot indignant que el PSC-PSOE utilitzi d'aquesta manera la gent gran per després poder dir que "Montilla parla davant un miler d'avis". És clar, si no els donen l'oportunitat de decidir si volen assistir-hi o no! A més, en acabar de dinar, van passar taula per taula demanant els noms i les dades per "poder-los convidar a altres festes i activitats". Quina barra!
Daniel Camon i Pastor