Qualsevol diumenge al voltant d'un foc fent calçots o carn a la brasa, tots comenten sobre l'acte programat des d'alcaldia en homenatge a les persones vingudes de Castilléjar, Ibros i Don Benito a viure i treballar a Cambrils.
Els que van venir d'aquests pobles estan recelosos. Ara, a dos mesos de les eleccions, ens volen fer un homenatge?
Els que vingueren d'altres llocs, estan astorats. Es que hi ha immigrants de primera i de segona? Es que un es mereixen reconeixement i d'altres no?
A partir dels anys seixanta hi va haver un important creixement demogràfic al nostre poble. El turisme, gràcies als càmpings, als bars i restaurants i a totes aquelles cases particulars que llogaven habitacions va ser qui va fer possible que Cambrils fos un destí de molta gent que va veure en el nostre poble un nou lloc on poder-hi arrelar i tirar endavant una vida milllor.
Des d'aleshores fins avui en dia ha vingut molta gent i de molts llocs. Tots ells son ara cambrilencs. Els seus fills van anar aquí a l'escola on van fer nous amics. Van aprendre la nostra llengua, tradicions i cultura i aquí es van casar i han format les seves famílies.
L'origen és el passat, la memòria i mai s'ha de perdre, però Cambrils és el present: la família, el veïnat, la feina i els amics, i Cambrils és a la vegada el futur, un futur on potser ja no hi viurem, però que formarà part del nostre record.
